Salutació,
“La música és l’única partícula d’essència divina que els homes han aconseguit captar” J.Chailley.
Amb aquesta frase es presentava el programa de mà de l’Audició d’alumnes del curs 1972; ara fajustament 40 anys. Eren els inicis de l’Escola de Música de Palafrugell. Enguany ens trobem a les portes de celebrar 45 anys d’Escola de Música.
J. Chailley, que fou professor de música de la Sorbona i Secretari General i més tard sots director del Conservatori de París, va dedicar la seva vida (1910-1999) a la docència, a la composició i a la investigació, també fou un gran pensador que va escriure molta música, articles i tractats de musicologia i teoria. Va estudiar harmonia amb Nadia Boulanger, (1887- 1979) professora de música, directora d’orquestra i compositora francesa que d’entre els molts alumnes que va tenir (Leonard Bernstein, Jacques Ibert, Astor Piazzola...) en destacarem dos catalans Narcís Bonet i el Pare Ireneu Segarra, (1917-2005), monjo de Montserrat i director de l’Escolania, compositor i sobretot pedagog.
El Pare Ireneu, un mestre pels mestres, que va fer un mètode per ensenyar i aprendre música. El mètode que ha guiat i guia les classes de llenguatge musical de la nostra escola de música. Actual i ric en matèria i documentació, mètode amb plena vigència que proposa treballar la música de manera vivencial i pràctica, on la cançó és l’eix i el treball d’afinació, oïda, escolta, ritme, harmonia i creativitat els fonaments. Uns fonaments que donen solidesa a l’aprenentatge musical alhora que esdevenen el motiu pel qual es fa indiscutible la formació completa en el camp de la música. Per mitjà del llenguatge s’adquireixen les habilitats de lectura, comprensió, anàlisi i destresa per manipular els elements apresos en la direcció de potenciar la creativitat i arribar a poder ser un bon intèrpret.
Sovint, i basats en experiències potser desafortunades, comentaris sense coneixement i opinions poc contrastades, es prenen decisions com ara la de “ vull tocar ..., però no faré llenguatge” o d’altres similars, que sonen a excuses fàcils i no ajuden a treballar l’esforç i el sacrifici, valors imprescindibles en
l’aprenentatge de la matèria que ens ocupa. Cal reflexionar, informar-se i ajudar als que potser trien el camí més senzill (momentàniament) i que portarà lamentablement al proper i immediat abandonament de la pràctica instrumental.
Si no es llegeix i no s’entén el què diu una partitura, no es podrà ser mai un bon intèrpret, i ser-ho no vol dir fer de la música la professió del futur; vol dir gaudir, estimar, valorar, respectar la música per esdevenir persones més sensibles, ordenades, organitzades, amb capacitat per ser uns bons consumidors
de música, amateurs o professionals. En definitiva, persones que hagin tingut la sort de conèixer l’art sonor, i emocionar-se amb ell, amb coneixement i criteri.
Pot ser, tal com diu Chailley, haurem pogut esgarrapar aquesta “partícula d’essència divina”.
Bona música!