Salutació
La música és present en la nostra societat com un element natural, habitual, viu. No podem concebre el món sense so. Stravinsky, I. (1977) ja escrivia: “...el plaer que se sent a l’ escoltar el xiuxiueig del vent en els arbres, l’aigua que corre pel rierol, els cant dels ocells... tot això ens agrada, ens distreu i ens complau, però encara no és música, ja que aquesta sorgeix d’una acció conscient de l’home”.
Com és que contemplem la música com una opció educativa i formativa? L’interès que desperta en cada persona és diferent, siguin petits, joves, grans. I sovint ens preguntem, per què fer música? Podríem parlar de totes les arts de la mateixa manera i obtenir respostes de com, quan, en quin moment sentim que són importants i desvetllen aquesta curiositat i possiblement trobaríem en totes una raó semblant: perquè ajuden a créixer. Però ens centrarem amb la música.
La música la trobem en la primera manifestació sonora que fa l’home al néixer a través del plor, de la veu. Els nadons ja des del bressol cerquen i experimenten per mitjà dels sons vocals, la seva identitat tot jugant amb ella.
Educar vol dir acompanyar i nosaltres, a L’Escola de Música i Conservatori L’Energia, tenim la voluntat d’acompanyar en el camí cap a l’aprenentatge individual i/o en grup cap al descobriment creatiu i formal, ja sigui dins el context reglat o no reglat, a tots vosaltres estimats alumnes.
Elisa Bradley* dedica unes paraules per a la reflexió entorn als efectes i beneficis que la música aporta tot dient: “crec fermament que estudiar música ofereix, la oportunitat d’aconseguir l’excel·lència artística, expressar l’alegria de la interpretació, adquirir habilitats musicals i de lideratge, aprendre autodisciplina i treball en equip, fer amics per a tota la vida i créixer de manera mútua i en ambient de suport.”
Oportunitat d’aconseguir l’excel·lència artística. No cal ser presumptuosos, però sí cridats a la responsabilitat, al respecte i l’esforç que l’estudi de la música demana. L’autoexigència, el rigor, l’ordre i la disciplina és el camí per obtenir-la. Els alumnes han de sentir-se guiats i encoratjats cap aquesta fita costeruda, sí, però gratificant.
L’alegria de la interpretació. Els ulls d’un infant, jove, o gran després de cantar una cançó, interpretar una peça, participar en una audició o concert s’omplen d’alegria, però també de dubtes i/o incomoditats quan potser no ha sortit com es voldria. La pràctica interpretativa l’entenem com a molt important i bàsica. Compartir és un valor essencial. Però s’ha de poder fer des de la motivació més absoluta i aquesta és la nostra tasca.
Adquirir habilitats musicals i de lideratge. Quan ens trobem en el camí de fer una tria de cares als més menuts, sobre quina activitat fora de l’escola poden fer i trieu la música, sovint és perquè descobriu que els agrada i perquè canten, ballen o escolten la música de manera natural. En el cas dels joves és diferent ja que els crida l’atenció de voler aprendre a tocar algun instrument o fer cant per conèixer la música, formar grups musicals i així gaudir-ne. I els adults, s’interessen per la música i cerquen la manera de fer una activitat, que en alguns casos sempre els havia encuriosit i no ho havien pogut fer, o simplement per ampliar coneixements i/o descobrir aquesta disciplina artística.
Fet aquest preàmbul, el que proposem i entenem, és que adquirir les habilitats necessàries és imprescindible i aquest és i serà l’objectiu.
Unes habilitats pràctiques, eficaces, emotives i efectives, tant per l’aprenentatge com pel propi gaudi. Aprendrem, gaudirem i creixerem per mitjà de la música. I sí, serem responsables, conscient o inconscientment del que aporta. La música té beneficis mostrats en moltes altres disciplines. I si parlem del lideratge, aquest, comença per un mateix i es projecta envers els altres. Podem ser líders de la pròpia tasca i del conjunt compartit del que formem part.
Aprendre autodisciplina i treball en equip. L’autodiciplina és la reina. Sovint sentim a dir ...“és que li costa estudiar...és que estudia poc...és que toca d’altres coses que no són les lliçons...és que sempre hem d’insistir perquè toqui...” i d’altres expressions similars, sí, és veritat, la cultura de l’esforç no està de moda. Però els resultats sense aquesta no acaba de donar bons resultats. És cert, que també cal que els pares, els facin suport al moment d’estudiar, els escoltin mentre toquen, (encara que no sàpiguen música), perquè el que sí és evident, quan toquen el que ja saben, els agrada, i com que la fita ja s’ha aconseguit, llavors, es troben en el punt de gaudir i és llavors quan diem, “sempre toca el mateix...” mai estem contents, eh? Educar és acompanyar i acompanyar també vol dir ajudar a fer-se un planning d’estudi setmanal, cadascú a la seva mida i possibilitat. Deixeu-me dir que en un esport, si no entrenen, no juguen o no competeixen. En la música és semblant. I en aquest punt, en el treball en equip, és on hem de posar una atenció especial, perquè motiva i molt, formar part d’un Combo, d’una Cobla, d’un Conjunt de Guitarres, Vent, Corda, d’una Orquestra Simfònica, d’una Coral, d’una Big Band, d’una Batucada, d’un grup de Percussió, o d’un grup de Música de Cambra!!! Però tot demana d’una preparació personal, individual, ja que “si jo m’ho he estudiat, l’equip en sortirà beneficiat”.
Fer amics per a tota la vida i créixer de manera mútua i en ambient de suport. Viure el treball d’una classe grupal, potencia l’amistat ja que es parteix dels mateixos interessos. Cantant i/o tocant, compartim experiències musicals, i seran records que els tindrem per a tota la vida. Potser és molt agosarat dir que seran experiències i maneres de ser i fer. Hauran i haurem crescut de manera conjunta. És bonic veure com s’ajuden entre ells i aprenen de les seves maneres de fer i comparteixen opinions creant un ambient de suport imprescindible per a fer música. Tenim sobrades mostres d’aquestes amistats sorgides del que sovint en diuen: són els “amics de música”.
Que aquests comentaris a mode de reflexió serveixin per ser conscients de que la tria per viure la música des de ben petits a més grans, té un valor educatiu i creatiu. Perquè fent música creem espais sonors artístics que no sempre són reproduccions de les mal anomenades grans obres. Els compositors i creadors artístics, cadascú en els seus llocs i moments foren i són persones sensibles, sàvies i que cultivaren les emocions. Gràcies per la confiança.
Bona Música!
Rita Ferrer i Miquel
Setembre 2023